MOLÍ D’OLI DE SALVADOR FARRÉ

«CAL CHICÓ»

Les Borges Blanques

A principis del segle XX les Borges Blanques era un empori industrial al món de l’oli d’oliva. En el seu terme municipal, en el de tota la comarca així com bona part del Pla d’Urgell, Urgell i el Segrià sud es conreava una de les millors olives per a oli de tot el panorama oleícola espanyol. Era l’olivera arbequína que oferia una acidesa entre el 0,2 i el 0,3 graus. També la seva minsa producció permetia la mòlta d’aquestes olives en un termini molt proper de temps des de la seva recol·lecció i la seva elaboració mentre en altres llocs d’Espanya s’acumulaven ingents quantitats d’olives per moldre. Aquestes olives amuntegades aconseguien uns defectes per humitat i estaven afectades per tot tipus de fongs obtenint-se un oli bast i de poca qualitat.

Aquestes circumstàncies feien de Borges un lloc central en la producció d’oli, però la comercialització i l’exportació es feien a Reus i teníem com a grans compradors els representants de la indústria oleícola italiana. En les Borges mai es va produir el que avui coneixem com a «valor afegit».

Segons els historiadors locals, Roser Ripollés i Manel Giné, a principis del segle XX coexistien en la població més de 60 molins d’oli. De tots aquests molins avui només queda en funcionament i adaptat als temps moderns, el molí conegut popularment com Cal Chicó que està situat a la primera casa del carrer de la Font. Un carrer que comunicava amb l’estació ferroviària i punt de sortida dels olis comarcals rumb a l’exportació via Reus. En aquest carrer i fins a l’estació estaven situades molts dels molins i també tots els magatzems amb les seves ingents cups.

Aquest molí va ser fundat per Juan Arrufat i Calvís 1830 i en el mateix edifici que avui encara acull el molí i el magatzem, però molt canviat com és natural pel pas dels anys i el seu corresponent modernizació. Aquest senyor era el rebesavi dels actuals propietaris, Ramon i Salvador Farré Pastor.

Entre el rebesavi (que va ser alcalde de Borges i que va assistir a l’Exposició Universal de Barcelona de 1.888 acompanyat del secretari de l’Ajuntament i com a curiositat dir que van estar allà quatre dies i només van gastar quatre pessetes de l’època. Això ens pot indicar l’esperit d’austeritat dels emprenedors d’aquells temps. Quan va morir el rebesavi va heretar el molí el besavi, Ramon Farré i Pané, d’aquest l’avi Ramon Farré i Arrufat, a ell li va succeir al capdavant del negoci el pare, Salvador Farré Güell. Durant la seva direcció va ser quan van aconseguir les xifres més altes d’elaboració, uns cinc-cents mil quilograms d’oli i en l’actualitat els dos propietaris actuals abans citats que elaboren poc més de dos-cents mil quilograms..

El molí ha vist com les seves eines es modernitzaven. Va passar del mètode d’extracció antic amb molts treballadors i esportins, olor d’oli verd i suc d’oliva per tot arreu. Abans s’obtenia l’oli per pressió i ara per centrifugació, el que comporta menys personal, més rapidesa i menys acidesa o sigui sortim guanyant en qualitat.

L’oli de Cal Chicó mai ha perdut qualitat, la mitjana de rendibilitat de les olives arbequines està al voltant dels 21 quilos d’oli per cada 100 quilos d’olives.

La família Farré és un gran productora agrària d’olives, a part de la seva collita també moltura oli de molts agricultors de la comarca. La seva gamma està formada per garrafes de 5, 2 i 1 litre amb plàstic. També ampolles de vidre de 500 cc, vinagre de Mòdena i olivada. També ofereixen llaunes de 5 i 3 litres d’oli.